contents
 
inside
europa
international
special
holidays
cultur
 


 
special
intro
la dèria de viatjar (ca)
berlin syndrome (en)
creuar la rambla (ca)
mare di noia (it)
china — lost in translation (en)
kennen sie dante? (dt)
travel & literature (it)
lituania mon amour (it)
going out in lisbon (en)
due libri (it)
   service
travel without money
      
CREUAR LA RAMBLA

Each neighbourhood has something special with its own identity. Why not discover things beyond established tourism? Barcelona can be diverse and authentic, too.

   | Teresa Soldino Nicolás (BARCELONA). Encara que Gaudí i La Rambla tenen per suposat la seua màgia i són elements reconeguts internacionalment, no són tanmateix, els únics encants d’una gran ciutat com Barcelona. El xut d’energia que suposa passetjar per La Rambla en un dia assolellat amb brisa marina, bon humor i el desig d’impregnar-se amb el seu bullici sempre constant, no té comparació possible; com tampoc la té la bellesa de les creacions fantasioses i lligades a la natura del geni Gaudí. Tot autčnticament barceloní, tot made in Catalonia.




                     Lady on La Rambla, Barcelona,
                     Spain copyright © 1998 Michael Williams



   El problema arriba, com en totes aquelles ciutats molt turístiques, quan veus gent que no busca altres coses i es conforma amb les visions preconcebudes de qualsevol guía de torn (persona o llibre de butxaca) i la sangria fresca a dojo. Les vacances curtes, el temps limitat i sobre tot el no voler exprémer el cervell, fan que siga difícil per molts/es cončixer alguna cosa més de l’estipulat.
   Es fa necessari doncs un canvi de mentalitat i d’educació, deixar enrere els ritmes ràpids i alienants de la vida cotidinana i laboral; ja quč sinò, per quč anem de vacances?, per continuar lligats als mateixos hàbits de cada dia?. Encara que viatjem a un altra ciutat, grans urbs com Paris, Roma, London,... s’hauria de fer un esforç per mantindre fresca la curiositat i veure les coses amb calma, perquč aquelles coses que no veiem, ja podrem veure-les en un altre moment, i així tenim l’escusa perfecta per tornar-hi, sinò per algun motiu existeixen els llibres d’Art!. Entenem llavors que és millor deixar les maratons per als esportistes.
   Però millor que les coses que es poden arribar a veure o no , ¿no seria millor gaudir de les experičncies viscudes i posar-les com a prioritat en els viatges? Al capdavall, el que més queda en la memòria és allò compartit amb altres persones, i el coneixement directe de la realitat social de qualsevol indret.



   Cada barri de Barcelona amaga molts tresors, uns més evidents que n’altres, però segur que tots subjectius dins de cada persona. Resulta impossible cončixer la totalitat d’un lloc, allò és un infinit de matisos, no es tracta d’això, sinò d’experimentar i de recórrer aquells espais que les circumstàncies ens hi porten amb uns altres ulls, com aquells de la infantesa, que no deixen mai de mirar amb curiositat i vivesa.

| msolni@alumni.uv.es