|
| LES XEMENEIES CANDENTS The burning chimneys chronicle of a fight for work and for industrial heritage. ![]() | Teresa Soldino Nicolás (BARCELONA). Mentre escric aquestes paraules amb un boli del Fòrum, pense en la quantitat dincongruències que desvetlla Barcelona, una urbe declarada internacionalment al servei del disseny, del turisme i dels negocis, que renega del seu passat i de la seua realitat ciutadana. Aquestos dies, és notícia Can Ricart, per ésser un exemple més de la ciutat oblidada i marginada; colònia fabril del segle XIX, és el conjunt industrial més gran i en actiu deixa època que hi ha a Barcelona. Dins daquest conjunt es troben 34 empreses, moltes delles, ja amb uns quants anys al darrere, lligades a activitats productives convencionals; naltres, més recents, vinvulades a la producció artística. Doncs bé, Can Ricart es veu afectat per un pla urbanístic, el 22@, de lAjuntament de Barcelona, que preveu la desaparició de part del patrimoni industrial del barri de Poblenou. Lenderrocament de la fàbrica ja ha sigut anunciat com algo imminent, i fa poc que sha intentat el desallotjament de la primera empresa, de moment no realitzat gràcies a loposició dels treballadors i dels veïns collaboradors. La desaparició de Can Ricart suposaria no sols la desaparició dun important conjunt patrimonial, sinò també la pèrdua de 250 llocs de treball i en definitiva, leliminació dun espai industrial històric en plena activitat. Com podem veure, lhoritzó de la ciutat encara està ple de xemeneies de maó vist, però, ¿què volen dir aquestes restes si queden aïllades entre fòrums i centres empresarials com a símbols de nostàlgia?. | write to the author: msolni@alumni.uv.es |