| contents |
| inside |
| europa |
| international |
| special european language |
| magazine |
| barcelona |
 |
| new in town: barcelona |
| editorial (catalan/en) |
| el somni d’un mico (ca) |
| el nou perfil de barcelona (ca) |
| el síndrome de ulises (sp) |
| dades culturals |
EL NOU PERFIL DE BARCELONA
The New Skyline of Barcelona — far away from the city invented by the powers that be there’s another city, the authentic one, created by its citizens
| Teresa Soldino Nicolás. Potser, el que est’ passant a Barcelona no hi és exclusiu, i pel que sembla, ocurreix gairebé per tot arreu. Diguem, que seria algo intrínsec del sistema econòmic i polític imperant, i que s’evidencia fins als ’mbits més locals. Però, és clar, cada indret manifesta la seua personalitat alhora de mostrar uns trets i unes fisonomies pròpies. Barcelona destaca o vol destacar en línies generals, pel seu cosmopolitisme, pel seu disseny, i per ésser punt d’avantguarda; però, ¿fins quin punt, tot això arriba a ésser algo original, i no pas part d’una estratègia per guanyar diners, atraure turistes i montar circs com el Fòrum Mundial de les Cultures ’04?. En aquest moment, a la Barcelona post-fòrum, hem de reflexionar sobre les mentides que suposen aquestos “saraos” culturals i urbanístics montats pels polítics i pels empresaris, molt llunyans en la realitat del pensament, necessitats i maneres de fer dels seus ciutadans/es.
No cal investigar molt per adonar-nos dels canvis forçats i alienants que envolten la ciutat; només cal eixir a passetjar una miqueta, sobre tot pels barris històrics, i veure com cada vegada els carrers es pareixen més els uns als altres i no hi presenten gaires diferències. Es a dir, que n’observem una pretesa i planejada homogenització urbana mitjançant plans urbanístics i construccions bessones i anodines, però, això si, grandioses i espectaculars; com la Torre Agbar, edifici que ha canviat el “skyline” de la ciutat i que ha fet realitat alguna fantasia sexual del Senyor Alcalde.
Així doncs, amb tot aquest rebombori, la ciutadania pateix tres factors fonamentals: en primer lloc, es veu perjudicada la qualitat de vida de les persones, ja què hi ha una mancança de serveis i d’equipaments b’sics en determinats barris, i parallelament amb diners públics es paguen grans operacions immobili’ries i urbanístiques que no beneficien al conjunt de la població; en segon lloc, el deteriorament consentit i la destrucció de part del nostre patrimoni cultural i natural, que es veu sotmés als capritxos del poder econòmic; i amb la qual cosa, s’atenta directament contra la integritat de les diverses identitats culturals; per últim, la usurpació de la cultura, en quant a l’apropiació de la cultura per part del poder. Recordem que la cultura o qualsevol manifestació cultural amb un poquet d’autenticitat i d’honestedat hauria de partir del poble; els elements culturals hi adquireixen llavors valor i sentit quan són recolçats i creats pels ciutadans/es, en cas contari, és un farsa o una pantomima.
Evidentment, tot això en té una resposta social i la gent no es queda parada davant el fet de què un dia els hi foten al carrer i els canvien tot el barri per fer un nou centre empresarial o comercial; l’acció veïnal es presenta aleshores com el factor essencial per rescatar els espais públics i fer-los seus, bon exemple d’això ara a Barcelona és la reconquesta ciutadana de solars contra l’especulació.
| msolni@alumni.uv.es